On Holidays

Abans que els carrers de la ciutat m'ofeguin i m'esborrin definitivament, marxo uns dies de vacanes...

Hot and Guilty

"Soy inocente de tu lado más culpable, pero culpable de tu lado más caliente..."

dEfecte Papallona

Donades unes condicions inicials d’un sistema natural, la més mínima i insignificant variació sobre elles pot provocar l’evolució d’aquest sistema cap a formes molt diferents. És a dir, una minúscula perturbació inicial del sistema podria generar un gran efecte d’amplies conseqüències: el caos. I aquest és el problema. Darrerament és inevitable evidenciar que quan una relació (o sistema de relacionar-se amb el sexe oposat) sembla tenir un inici còmode i agradable, acaba veient-se inmersa en un tràgic Efecte Papallona. Potser m’equivoco, però em sona haver sentit que hi havia histories d’amor que començaven de forma senzilla i fàcil i on tot era com un conte de fades.
No sé si aquesta inevitable precipitació cap al caos és causal o casual. Sigui com sigui li suplico a la papallona que acabi amb la Teoria del caos, li suplico que deixi de batre les ales -allà on sigui- o em veuré forçada a dissecar-la.
Una cosa és que jo no cregui en fairy tales i l’altre és que els guions de les meves relacions sentimentals tinguin caòtics plot points des del minut 2 del film.

Despres de la tormenta

M’havia oblidat que, sempre, després de la tormenta, arriba la calma. No és que no volgués escapar d’aquest estat de convalescència al que tant m’havia acostumat, però m’havia oblidat que d’aquest malaltia – que potser és la pitjor que conenc- un podia salvar-se’n. És massa aviat per tenir clar si el que m’ha curat ha estat conèixe’t, o bé veure't somrriure , o bé senzillament sentir la suavitat de la teva pell quan la meva mà es col·lava per sota la teva samarreta. Vívia còmodament en la certesa de la meva solítud, ara també còmodament, visc en el dubte de saber-me acompanyada. No gaire, però tinc por. Por del desig de ser feliç de nou, por de tornar a l’amor de les promeses, a les ganes de veure’t, de sentir, por de necessitar cada nit els teus llençols, por de morir de ganes de fer-te l’amor, por de que em tinguis por. No gaire, però em fa por tenir por de viure i oblidar-me que és l'ara i l'aquí l’únic que compta.

Gossos i cecs

Per primera vegada m’he deixat espantar pel perill de saber-me dalt d’un penya-segat i he decidit abandonar. M’agraden el gossos, és cert, però El Perro del Hortelano, és francament agotador. M’agota que bordi, i que no bordi, que quan el crido no vingui, que només em busqui quan jo no el vaig a buscar, que ni tan sols es mengi el que li ofereixo per menjar.
M’he cansat d’esperar trucades i missatges davant el telèfon com qui espera en una estació on fa temps que no hi passa el tren. M’he cansat de fer equilibris entre el “queda’t” i el “marxa” entre el “sí” i el “no”. Déu ser que això nostre és un amor a fons perdut sense massa garanties i, què vols que t’hi digui, no tinc el cor assegurat així que m’he de prevenir de qualsevol accident.
Fa temps vaig concloure que l’amor és cec i, ara per primera vegada aplico les lleis de supervivència que vaig aprendre en el curset intensiu de braille.