Mentre les llàgrimes em salaven el te de mitja tarda, Walt Whitman ha vingut a veure'm.
Llavors amb una melancolia estranya m'ha mirat i m'ha xiuxiuejat: Per mi, cada hora del dia i de la nit, es un indescriptible i perfecte miracle.
Li he ofert un te: (-Amb mel, sucre...? - Sol, gràcies) i li he dit: Estavem junts, el que ve després ho he oblidat...
