If you ever feel better

Si mai et sents millor, recorda’t de passar una bona estona al meu costat. Recorda’t de dir-me com d’estúpids vam ser per no voler estimar-nos. Quan tot hàgi acabat, truca’m i fes-me saber que la por de perdre ens va fer perdre fins i tot l’intent de ser feliços. Explica’m que viviem enyorant els errors del passat i els encerts del futur i què fèiem el possible per no viure en un present menys complicat on hi havia totes les respostes.
Si mai et sents millor, recorda que els finals són principis. Que a la presó on havíem decidit tancar-nos per no ser lliures i estimar, les portes sempre van restar obertes. Si mai et sents millor, recorda que érem ex convictes condemnats a pena d’amor, i que en el carreró de la mort l’únic que podia salvar-nos era allò que mai vam atrevir-nos a fer.

Segura sin seguro

"Cada vez que me soplas mi cuerpo va de lado a lado". Segura sin seguro. Segura de volver a verte. Sin seguro de nostàlgias

When you say nothing at all

"Vale más un gramo de comportamiento que un kilo de palabras"

Si, a pesar de todo, un dia te invito a cenar, acuérdate de llevar sólo los ingredientes necesarios.

Después haremos el amor en silencio.

Será duro, pero aprenderás a hablar con la mirada.

I know what I want

"Perdona, que volia dir que et volia dir fa dies que allò que et vaig dir, no ho volia dir, que no volia dir si volies follar amb mi, perquè el que volia dir, en realitat, és que t'estimo, que t'estimo amb totes le meves forces i que vull que tinguem una relació, que estiguem relacionats habitualment vull dir, que siguem amics, amics que follen, amics que no follen, amics d'aquells que només els hi parles de follar, amics que no parlen mai de follar, només de cinema i de literatura i de filosofia si s'escau; qualsevol tipus de relació m'està bé, vull dir que el que sigui, que vull dir que si vols ser el meu amic? (...)

Tinc un amic que diu que follar és una extensió de l'amistat..."

Gavina Sastre

Shhhhhhh

No words today. No love... Just let me sleep and fly away.

Falling slowly (in love)

Per uns instants, vas desitjar tant com jo aturar el temps i perdre’t entre les paraules d’una conversa que ens va rescatar i sorprendre als dos. Per uns instants van tornar les papallones a la panxa i als ulls se’ns va instal·lar una veritat implacable que ens transtornava. I llavors van aparèixer les preguntes i la por al mateix temps: la necessitat de saber si eres tu i la por de quedar-me atrapada a la seda perfecte de la teva teranyina.

Potser ja hem patit prou, ja hem lluitat prou, ja és hora que guanyem almenys la sinceritat d’una abraçada. Encara tenim temps. Agafa el vaixell foradat i marxem junts cap a casa…

Benvingut.

Celluloide Love

Tornaré a entrar a la Caverna. Et miraré des de la foscor d'una sala de cinema antiga, entre la fredor i la incomoditat de les butaques i esperaré, com ho feia Mia Farrow, a que un dia travéssis la pantalla i em convidis a sopar. 

Aquesta primavera, una història d'amor de cel·luloide.

Just clean your life

És difícil conèixer-se a un mateix
però, encara més costa acceptar-se.
De tant en tant, cal reendreçar l’armari
que ens guarda el propi ser.

Ja és hora de trobar els rancors i enganys
en el prestatge del perdó
i netejar la pols d’antigues nàfres.

Potser, el secret és impregnar d’humiliat
aquells racons opacs,
-que antigament eren modèstia-
i que l’orgull, com un corc
se’ls va menjant i els va tornant
amargs i aspres.

Potser tot és tan senzill
com fer diumenge d’un mateix
i reciclar el més caduc del caràcter.
Com descobrir en un mirall
les pròpies realitats inesborrables,
i evitar així, voler endreçar un calaix veí
sense haver ordenat primer la propia casa.

Little Red Riding Hood

Tienes razón, me pierdo en todos los bosques y me muerden todos los lobos. Debería dejar de distraerme contemplando florecitas... 

¿Relamente, sólo quieres comerme? ¿Por qué no me cuentas Lobo, qué sientes por mí?

Muy bien, cómeme... pero, cuidado no me convierta en Leñador

Waiting For me

"Algún día, en cualquier parte, en cualquier lugar, indefectiblemente te encontrarás a ti mismo,y ésa, sólo ésa, puede ser la más feliz o la más amarga de tus horas"

Pablo Neruda

And so it is...

"El amor es un accidente a punto de ocurrir.

El deseo es un estraño al que cres conocer.

La intimidad es una mentira que nos decimos a nosotros mismos.

La verdad es un juego al que jugamos para ganar.

Si crees en el amor a primera vista, no dejes de mirar..."

CLOSER

Encara que ja he tingut l'accident, encara que ja he descobert que no desitjo estranys que conenc sinó coneguts que desconec, encara que ja no puc consolar-me amb més mentides per creure que més que amistat era intimitat el que teniem, encara que jugant a guanyar ho vaig perdre tot... encara no he deixat de mirar...

Out of focus

Sembla indiscutible acceptar que -d'una forma o d'una altra- la distància sempre acaba imposant-se.

A la porta de la meva nevera hi tinc penjades algunes paraules de Neruda: "Para que nada nos separe, que nada nos una".

Diuen que la primavera la sang altera.

En mi vida siempre es primvera.... y yo estoy desenfocada.

Terriblement feliç

Segon Freud, existeixen dues maneres de ser feliç: ser idiota o fer-se l’idiota. Si és Així, hauria de sentir-me terriblement feliç perquè últimament a causa de les meves interaccions amb el sexe masculí, em sento bastant idiota. Realment Freud tenia raó. Ser idiota et fa feliç.

La idiotesa és un procés llarg i dur que comprèn diferents fases. La primera és la fase de la ignorancia en la qual un es comporta com un idiota i tothom n’és conscient menys ell. La segona fase és la del reconeixement. T’adones que estàs fent l’idiota i vols dissimular-ho, però quant més dignament intentes comportar-te més idiota resultes. No obstant, el teu orgull no et permet assumir aquest comportament idiota perquè l’esperança d’aconseguir l’home de “la teva vida” justifica qualsevol acció, fins i tot aquells que allunyen a una dona del seu glamour, la seva feminitat, la seva duresa i la seva dignitat. I finalment arriba la fase de la sinceritat. En aquest punt, i després d’haver fet l’idiota durant mesos, acabes confessant a l’home (que en realitat mai ha sigut l’home de la teva vida) que t’has enamorat d’ell i –evidentment- reps per resposta una negativa que sempre acaba amb la frase: “ …però, podem ser amics, no? I és precisament en aquest moment, mentre t’aguantes les ganes de plorar i intentes posar cara de “No passa nada…” en el que ets coronada com la reina de les idiotes. Sense saber ben bé com t’has convertit en “Miss-Idioteces”: ets moníssima, super simpática, una gran persona, però vés oblidant la seva olor, la imatge del seu culet perfecte, i els polvos salvatges. Només sou amics.

Empasses saliva i t’adones que l’has cagada una vegada més. Que has tornat a tocar fons. I llavors et sents tan idiota que de cop esclates a riure entre llàgrimes perquè saps que més avall ja no es pot caure i que a partir d’ara tot serà millor.

Definitivament, ets una idiota molt feliç.

My own Pulp Fiction

Dejé de tener miedo a perderte cuando comprendí que tú tembién podias perderme a mí. Y entonces todo se tiñió de rojo. Me corté el pelo, cogí la cámara y disparé unas cuantas fotos...

Kitchen's Mood

...Per què ja no sé si fregar els plats, si deixar de fumar, si oblidar-te, si treure'm la pols o posar-me directament, a donar voltes a dins la rentadora..

Que te quede claro...

Down on my knees

Perquè ja tinc els genolls massa pelats de tant agenollar-me per demanar una mica d'amor...
Perquè ja m'he cansat de perseguir sense ser perseguida...
Perquè ja no hi ha ausències entre els meus llençols...

Pacific-ament

“Me sobran Motivos
pero me faltas tú sobre la cama
y ahora que las calles están llenas de bandidos
cuando necesito de tu madrugada
cuando ya te has ido
cuando me parte en dos de una tajada
no hubiera dudado en quedarme contigo
de haber sabido que no me esperabas
Peor que el olvido
fue frenar las ganas de verte otra vez...”



Just quan la distancia imposava l’empat en el nostre combat d’amants inoportuns, vaig adonar-me que per més que trobés la clau mestre de totes les teves portes, no era jo qui havia d’obrir-les. I de cop, mentre m’empassava les bombolletes del cava entre les onades de la teva banyera, vaig plantar la bandera verda en les meves platges. Ja no podia tenir por de les meduses, ni de les picades dels crancs, ni de les corrents submarines, ni tan sols podia tenir por d’estimar-te: estava clar que jo sempre seria una navegació massa petita, incapaç de navegar pels teus oceans. Marxaves al pacífic i jo vaig despedir-te amb la tranquilitat dels amants que sempre han apostat per una llibertat que no els durà mai a perdre.

I ara que ens separen tantes terres i tantes aigües, penso en els mars en els que mai ens hem banyat i en les terres que mai trepitjarem plegats i et sento més aprop que mai, perquè per fi he deixat d’esperar respostes asseguda a la platja…

Un te amb Walt Whitman

Mentre les llàgrimes em salaven el te de mitja tarda, Walt Whitman ha vingut a veure'm.
Llavors amb una melancolia estranya m'ha mirat i m'ha xiuxiuejat: Per mi, cada hora del dia i de la nit, es un indescriptible i perfecte miracle.
Li he ofert un te: (-Amb mel, sucre...? - Sol, gràcies) i li he dit: Estavem junts, el que ve després ho he oblidat...

Atencio al consumidor

He buscat durant hores entre antics papers arxivats, entre les caixes de records, a la paperera i sota el llit el ticket de compra i la garantia d’aquest amor que sento. I m’he desesperat en l’intent de trobar res que em pogués servir per bescanviar-lo. “Ho sento senyoreta, sense la garantia no podem fer-li el canvi, ni podem tornar-li les il·lusions, i menys ara que estem de rebaixes. Ho diu en lletra petita al ticket, no ho ha llegit?”. No, no ho he llegit. No sé perquè sempre m’oblido de llegir la lletra petita, és com si fós un kamikaze de l’amor que no pensa mai en les conseqüències. Tinc la casa plena d’amors que no han funcionat i que no em funcionen (talles equivocades, color inadecuats, gustots estranys, espectatives exagerades…) i ja no els puc tornar. No hi ha una oficina d’atenció al consumidor en referència a l’amor? Es veu que no, i la veritat és que és una llàstima. Seria perfecte: “Miri vaig donar tot el meu amor per aquesta persona i no va funcionar i ara què en faig de tot el que sento? No m’ho podria canviar?”

Potser la solució és el “Teletienda”: …Y si no está satisfecho le devolvemos lo invertido…