Quererte como sos

Quan un dia qualsevol em necessitis, agrairé a Benedetti els seus consells.

Táctica y estrategia

Mi táctica es
mirarte
aprender como sos
quererte como sos.

Mi táctica es
hablarte
y escucharte
construir con palabras
un puente indestructible.

Mi táctica es
quedarme en tu recuerdo
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
pero quedarme en vos.

Mi táctica es
ser franco (franca)*
y saber que sos franca (franco)
y que no nos vendamos
simulacros
para que entre los dos

no haya telón
ni abismos.

Mi estrategia es
en cambio
más profunda y más
simple.

Mi estrategia es
que un día cualquiera
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
por fin me necesites

*(Petites llicències)

Salt d'obstacles

Pels que, com jo, ensopeguen sempre amb la mateixa pedra

Nos vies ne valent pas grand-chose

Passejant per Babelia m'he retrobat amb Carla Bruni, et elle m'a dit que tu m'aimais encore.

Serait-ce possible alors?

No, no m'ho diguis. Deixarem, una vegada més, que sigui el silenci qui parli per nosaltres.

Paah-dum paah-dum doo bee dum, pooooo!

Ho he intentat, ho prometo. He volgut deixar-me endur per altres mans, deixar-me acariciar per altres dits. He provat de cabussar-me entre altres cames coberta per altres llençols, pero no he pogut. Ho reconec, “I wanna be loved by you”.

“I wanna be loved by you
Just you and nobody else but you
I wanna be loved by you alone
pooh pooh bee doo!

I wanna be kissed by you
Just you and nobody else but you
I wanna be kissed by you alone

I couldn't aspire
To anything higher
Than to fill the desire
To make you my own
paah-dum paah-dum doo bee dum, pooooo!

I wanna be loved by you
Just you and nobody else but you
I wanna be loved by you alone

I couldn't aspire
To anything higher
Than to fill the desire
To make you my own
paah-dum paah-dum doo bee dum, pooooo!

I wanna be loved by you
Just you and nobody else but you
I wanna be loved by you alone
paah-deeedle-eedeedle-eedeedle-eedum,
poo pooo beee dooo!”

Potser si fos Marilyn Monroe, voldries tornar-me a mentir.

Friday night

I encara que no vulgui, sempre acabo sortint per ofegar les penes, sempre acabo pensant que el son es recupera. I de cop, sense esperar-ho em trobo al mig de tothom cantant desesperadament els consells de Los Secretos: Déjame, no juegues más conmigo, esta vez en serio te lo digo. Hi érem tots i ja no era sang el que ens corria per les venes, sinó alcohol. Retrobar-se. Amb un mateix i amb la gent de sempre. Losing my religion. Entre glop i glop una mirada còmplice. No entenia massa bé el que em deien els teus ulls i no sé si tu entenies el que et deien els meus. Però no em preocupava res, tenia el meu “Personal Jesus”. Estava clar que després del diumenge vindría un “Blue Monday”, però mentre esperava l’arribada del dilluns, tu seguies mirant-me mentre ballaves a pocs metres de mi i cantàvem amb veu baixa les melancòliques paraules de Mr. Jones. Si, entre cubata i cubata Mr Jones and me told each other fairy tails. Hi erem tots: tu, jo i Issey Miyake. Com hauria justificat aquella holor a home si t'haguéssis apropat a abraçar-me? Tota la nit buscant-nos. Ballant fins que la fusió de la música amb les llums del Local, que s’encen per anunciar el final, ens va deixar expectants. I no podia deixar de moure’m, i no podia deixar de riure. Però les penes floten en l’alcohol i tu ho saps prou bé, i quan començava a perdre el cap Issey Miyake, like devil coming to me, em recomenava que em retirés cap a casa. Quan marxaves, em miraves i les teves ninetes em preguntaven a on em dirigia. Volies acompanyar-me? M’hagués agradat. Però el teus ulls i els meus no es van entendre quan vas creuar la cantonada, mirant-me fixament, i mostrant-me un somriure que inevitablement m’entendria. T’ho vaig dir: Vine, t’espero. Però no em vas entrendre. Et vaig esperar; et vaig buscar desesperadament. I com que no hi eres vaig acabar parlant amb Rafaela Carra. Explota, explotame, explo, explota, explota mi corazón.

-Vens?
-Vinc.

Els nostres ulls no es van entendre. Però no importa, veure’t va ser com retrobar la nena que s’amaga en mi. Mentre els Depeche em murmuraven paraules a cau d’orella, el noi que un cop em va lligar els patins em buscava amb la mirada.

-Vens?
-...

Kill the bill

Llavis que es deuen petons, somriures i paraules,
mans que es deuen carícies,
braços que es deuen abraçades,
ulls que es deuen mirades.

Mai he estat de les que deixa res a deure…

"El sabor de la salida"

Estaba comprobado, una vez más, que
sólo se puede convivir con quien se ama
verdaderamente, con quien se conoce, se
respeta y se protege. Con uno mismo.
Silencio (…)
J.G.Hortelano

1.1 L’estat paranoic: metamorfosi

Aquest matí he despertat i no era jo. Tampoc era l’insecte fastigós del relat de Kafka, més aviat era la repugnant mutació del meu jo trastocat fusionat amb la teva absència. Mentre dormia, el teu no-record i jo ens hem fos en un. I ara, com més lluny te’n vas, més a dins et sento. I ara, s’enfonsen els punts de suport i les parets de la teva habitació són els límits del la meva incomprensió. I els missatges subliminals inscrits en elles, les paranoies d’aquest estat d’esquizofrènia mental. M’he posat voluntàriament la camisa de força, i perquè no eres a prop, sinó t’hagués demanat que me la lliguessis ben fort.

1.2: Reaccions intolerants de poesies contraproduents: Subliminalitats

“Ya estabas aquí antes de entrar” “ Y cuando salgas no sabrás que te quedas” De tant llegir-les, les paraules es fan inesborrables. A on estava? I per què (collons) m’obligues a quedar-me? Apreta’m més fort la camisa de força perquè si és cert que ara que ja he marxat encara estic aquí, vindré corrent a abraçar-te.

O pot ser no. No vindré. Esperaré que vinguis tu mentre faig l’amor amb la teva absència.

1.3: La recuperació dels sentits: Mea Culpa

El pitjor de tot és que la falta de prevenció no em permet l’atac a l’adversari, perquè la culpa és totalment meva. El final era previsible, i la pista de tot plegat encara no s’ha esborrat del tot d’aquella entrada de cine: “El sabor de la sandía. Sala 2. Al fons a l’esquerra”. La resposta a tot plegat era al fons a l’esquerra, i la culpa va ser meva que vaig anar-me’n massa al fons, i enlloc de trobar una sala de cine, vaig trobar directament la sortida; "El sabor de la salida".

Mea culpa. Encara que de sobres sabia que l’amor és cec, mai vaig apuntar-me a un curset intensiu de braile.

Victimes i crims

Quan no et tinc, quan ja t'he perdut sense saber ben bé com, sense saber si mai et vaig tenir, llavors, tinc el millor de Calamaro.

CRÍMENES PERFECTOS

Sentiste alguna vez lo que es
tener el corazón roto?
(sentiste) a los asuntos pendientes volver
hasta volverte (muy) loco?
Si resulta que sí
si podrás entender
lo que pasa a mí esta noche.

El ya no va a volver y la pena me empieza a crecer (adentro)
la moneda cayó por el lado de la soledad y el dolor.

Todo lo que termina termina mal
poco a poco
y si no termina se contamina mal
y eso se cubre de polvo.

Me tocó crecer viendo a mi alrededor paranoia y dolor
la moneda cayó por el lado de la soledad (otra vez).

No me lastimes con tus crímenes perfectos
mientras la gente indiferente se da cuenta
de vez en cuando sólamente sale afuera la peor madera.

Si resulta que sí
si podrás entender
lo que me pasa a mí esta noche
el ya no va a volver y la pena me empieza a crecer (adentro)
la moneda cayó por el lado de la soledad (y el dolor)
la moneda cayó por el lado de la soledad (otra vez)
la moneda cayó por el lado de la soledad.

El silenci de les Negretes

Words like violence /Break the silence/Come crashing inInto my little world/Painful to me/Pierce right through me/Can’t you understand/Oh my little girl/All I ever wanted/All I ever needed/Is here in my arms?/Words are very unnecessary/They can only do harm/Vows are spoken/To be broken/Feelings are intense/Words are trivial/Pleasures remain/So does the pain/Words are meaningless/And forgettable/All I ever wanted/All I ever needed/Is here in my arms?/Words are very unnecessary/They can only do harm/

Enjoy the silence...

Publicitat Subliminal

Jo, salvatge?

Bé, potser sí. De totes maneres, la culpa és dels Frosties que des de petita "despertaron el tigre que hay en mí"

Superacions personals

La por va trucar a la porta.
La confiança la va obrir.
...
Però no hi havia ningú

Adaptation

When everything is red, I'm red as well