Friday night

I encara que no vulgui, sempre acabo sortint per ofegar les penes, sempre acabo pensant que el son es recupera. I de cop, sense esperar-ho em trobo al mig de tothom cantant desesperadament els consells de Los Secretos: Déjame, no juegues más conmigo, esta vez en serio te lo digo. Hi érem tots i ja no era sang el que ens corria per les venes, sinó alcohol. Retrobar-se. Amb un mateix i amb la gent de sempre. Losing my religion. Entre glop i glop una mirada còmplice. No entenia massa bé el que em deien els teus ulls i no sé si tu entenies el que et deien els meus. Però no em preocupava res, tenia el meu “Personal Jesus”. Estava clar que després del diumenge vindría un “Blue Monday”, però mentre esperava l’arribada del dilluns, tu seguies mirant-me mentre ballaves a pocs metres de mi i cantàvem amb veu baixa les melancòliques paraules de Mr. Jones. Si, entre cubata i cubata Mr Jones and me told each other fairy tails. Hi erem tots: tu, jo i Issey Miyake. Com hauria justificat aquella holor a home si t'haguéssis apropat a abraçar-me? Tota la nit buscant-nos. Ballant fins que la fusió de la música amb les llums del Local, que s’encen per anunciar el final, ens va deixar expectants. I no podia deixar de moure’m, i no podia deixar de riure. Però les penes floten en l’alcohol i tu ho saps prou bé, i quan començava a perdre el cap Issey Miyake, like devil coming to me, em recomenava que em retirés cap a casa. Quan marxaves, em miraves i les teves ninetes em preguntaven a on em dirigia. Volies acompanyar-me? M’hagués agradat. Però el teus ulls i els meus no es van entendre quan vas creuar la cantonada, mirant-me fixament, i mostrant-me un somriure que inevitablement m’entendria. T’ho vaig dir: Vine, t’espero. Però no em vas entrendre. Et vaig esperar; et vaig buscar desesperadament. I com que no hi eres vaig acabar parlant amb Rafaela Carra. Explota, explotame, explo, explota, explota mi corazón.

-Vens?
-Vinc.

Els nostres ulls no es van entendre. Però no importa, veure’t va ser com retrobar la nena que s’amaga en mi. Mentre els Depeche em murmuraven paraules a cau d’orella, el noi que un cop em va lligar els patins em buscava amb la mirada.

-Vens?
-...