Defuig el tedi d’aquest record intermitent;d’aquesta certesa insostenible que t'amarga. Oblida el bes, l’enyor, l’engany i desperta en aquesta realitat que et desafia ara que et saps perduda en una nit tan freda i solitaria.
Els carrers cap al record són massa llargs i és ja tard per iniciar-los, així que afronta amb els dits l’enyorança, i fes que aquests recorrin els camins cap al plaer que sols tu saps com donar-te.
Allò que ja has perdut, ara no vindrà a buscar-te, i tu ho saps prou bé; tan sols el son pot fer realitat el teu desig més indomable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada