La vida como cómplice

Se nos cruzó en la nada la suerte de vivir,
Y vivímos a favor y en contra
De esa suerte y de esa nada.
Se nos curzó en la nada la suerte de encontrarnos,
Y descubrímos en el otro
Espejos con reflejos similares.
Se nos cruzó en la nada la suerte de mirarnos,
Y observamos en silencio
Cuerpos y palabras.
Se nos cruzó en la nada la suerte de tocarnos,
Y nos perdimos entre las caricias
De cuatro manos
Que decidían por nosotros
Las rutas más amables.
Se nos cruzó en la nada la suerte de querernos,
Y nos quisimos sin frenos
Ni temores.
Y en la nada encontramos,
la vida como cómplice.

Family girl

M’amago en l’excusa del temps
I em sorprèn la vergonya
De dir-vos que ploro sovint
Quan m’adono que us visc
Allunyada en silenci.
Us dec el que sóc,
I no ho dic per la sang,
Us dec el que tinc,
I no ho dic pels regals.
Sé que vinc i que vaig
Sempre massa de pressa,
Que m’engoleix el turment
D’haver de dir-vos adéu
Sense poder-vos conèixer.
M’amago en l’excusa del temps
Per no dir-vos que
Que us visc sempre d’aprop
Malgrat la distància,
Que estimo el que ens uneix
I també el que ens separa.
M’amago en la excusa del temps
I justifico amb feines l’absència,
I de nits em sorpèn la tristesa
Quan m’adono que torna a ser diumenge
I una vegada més,
He amagat un “t’estimo” darrera l’egoisme i la por.

Not before

Quan ja no puguis resseguir amb precisió
Les corves del meu cos,
Quan el temps ens hàgi dut enllà
D’errors i de problemes
I ja tornem de tot allò sigut,
Quan ja visquem la realitat
D’un moment que no ens pertany
I l’implacable mirall
Ens mostri nàfres,
I arrugues
I cabells blancs,
Caldrà que exigim respostes.
Llavors, i no abans,
Caldrà que comprenguem
L’insòlit regust del ser
I el mistèri de la tarda.
Llavors i no abans,
Desxifrarem amb claredat
La virtut de l’home
I salvarem els mots perduts
fins aleshores.
Serà llavors,
-Quan ja no preguntem-,
Que haurem après a escoltar.
Serà llavors,
-quan ja no esperem-
Que haurem après viure.

Glory Days

Si tornéssim a ser nens,
et convidaria a pujar
a la meva caseta de l’arbre,
t’explicaria contes d’heroines
sense capa,
i de prínceps que tenen por d’estimar.

Si tornéssim a ser nens,
et curaría amb mercromina
les ferides d’altres guerres.
Menjariem caramels
per oblidar les penes,
i invetariem amics invisibles
que ens ensenyarien
quins camins hem de triar.

Si tornéssim a ser nens,
tindriem por dels monstres verds
i de les brúixes dolentes
i potser, amagats sota un llençol,
ens abraçariem innocents,
i prometeriem
no fugir mai massa lluny
per estimar-nos cada dia
una mica més d’aprop.

Coincidencias

Vivo una vida que a veces coincide con mi vida.
Por algo que no sé,
Será que últimamente todo es coincidencia.
Que coincidan los astros y me quieras,
Que se junten el tirunfo y el miedo,
El error y el engaño,
La sonrisa y el llanto.
Que coincida tu presencia y mi soledad,
Tu ambigüedad y mi huida,
Las ganas de amar y este miedo detrás de todo.
Coincide mi espera
Con este no llegar a nada.
Vivo una vida que a veces coincide con mi vida.