Quan ja no puguis resseguir amb precisió
Les corves del meu cos,
Quan el temps ens hàgi dut enllà
D’errors i de problemes
I ja tornem de tot allò sigut,
Quan ja visquem la realitat
D’un moment que no ens pertany
I l’implacable mirall
Ens mostri nàfres,
I arrugues
I cabells blancs,
Caldrà que exigim respostes.
Llavors, i no abans,
Caldrà que comprenguem
L’insòlit regust del ser
I el mistèri de la tarda.
Llavors i no abans,
Desxifrarem amb claredat
La virtut de l’home
I salvarem els mots perduts
fins aleshores.
Serà llavors,
-Quan ja no preguntem-,
Que haurem après a escoltar.
Serà llavors,
-quan ja no esperem-
Que haurem après viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada