Perversions

L'estress és dolent pel sexe. Deu ser per això que últimament a la Nisshin li costa arribar a l'orgasme...

Localitzacions

"Digue'm quants de cops t'has sentit sol en mig del món, sense trobar el teu lloc"
1000, 2000, 6789 vegades. Què sé jo, n'he perdut el compte. Sigui com sigui, avui la Nisshin tampoc sap quin és el seu lloc al món.

I promise...

Ho prometo, mai més no faré plans. Així evitaré que fracassin un darrera l'altre.

Quan s'acaba la xocolata

Ja t'havies acabat la tassa de xocolata quan he entrat. Tu m'has mirat rient, més que amb els ulls amb la mirda, i m'has convidat a seure. Ens hem fet un parell de petons i després m'has dit: "Li he enviat una postal de nadal, i l'he convidat a quedar. Creus que l'he cagat?". T'he mirat i he rigut, com volguent dir que ni l'un ni l'altre tenim remei, però que encara sort que li hem donat un toc d'humor a aquest sentit tràgic de la vida. Malgrat que tots dos sabem que no és bo obrir una porta sense tancar-ne una altra, sembla que darrerament no fem més que obrir les portes del desastre. Qui ho hauria de dir, tu i jo, després de tant de temps de bar en bar explicant-nos les penes i rient-nos dels problemes.

No, suposo que no t'has equivocat; suposo que encara l'estimes. I quan un estima, no s'equivoca.

Saturday Night

Eternitats

"La vida es eterna en cinco minutos"

Victor Jara

Born to be a child

Estimats Reis d’Orient, m’agradaria tornar a ser molt petita, nena, pàrvula, criatura,
per:
- Dir Sí quan vaig dir No, per dir No quan vaig dir Sí.
- Per tornar a casa de l’àvia, trobar-me el llop, i trencar-li la cara per burro.
- Per dir mentides sense fer mal a ningú.
- Per tornar a tenir tres nòvios, (i que entre ells siguin amics).
- Per explicar-li al Bambi que la seva mare no va morir i que només es tractava d’una pel•lícula apta de dibuixos desanimats.
- Per tornar a passar per tot i més, sabent que el pecat no existeix.
- Per tornar a preguntar “per què” i aquest cop obtenir una resposta clara.
- Per poder recuperar aquell examen, canviar bíceps per tríceps, arribar a l’aprovat i no haver-me de passar l’estiu estudiant.
- Perquè aquests mixelins que tinc aquí tornin a ser allò de “ai la cuca, quina panxolineta”.
- Per passar-me els estius a dalt d’un arbre.
- Per no rebre cartes del banc.
- Per tornar a llegir per primer cop El petit príncep.
- Per escriure història sense h, vida amb b alta i quedar-me tan ampla.
- Per tornar a passar de plorar a riure en uns segons i no saber perquè.
- Per veure si aquesta vegada tinc més sort i en comptes de ser la simpàtica sóc la guapa.
- Perquè les cireres tornin a ser les millor arracades.
- Per poder dir la meva edat amb els dits d’una mà.
- Perquè totes les ferides es curin amb mercromina.
- Per tornar a pensar que ser gran es genial,
i sobretot...
- Per dir NO quan vaig dir Sí i dir Sí quan vaig dir No !


(Adaptació de l’escena Estimats reis d’Orient de Joan Ollé de l'obra Criatures)

Eschatological words

Finalment.
Ho he fet.
Les he llençades una a una.
Les paraules que no m’atrevia a dir-te.
A la tassa del vàter.
Després.
He tirat la cadena.
Grrrrrrrrrrrrrrrr.....

Fins que sigui massa tard

-A veces me pregunto qué estamos esperando.

Silencio

-Que sea demasiado tarde, señora.

“Oceano Mare” d’Alessandro Baricco

Conversaciones incompatibles

"Llevamos a cabo una conversación incompatible, pero hoy, no quiero ni verlo…"(Muchachito)


- ¿A dónde vamos?
- Vamos al olvido pasando por la indiferencia
- De amantes a desconocidos, bonito “desproceso”.Como los cangrejos.
- Es sólo un ciclo
- Ah
- Brahma-Vishnu-shiva
- ¿Qué significa Brahma-Vishnu-shiva?
- Significa “creacion-mantenimiento-destrucción”.
- Así que ahora estamos destruyendo…
- No se puede destruir lo que no se ha creado
- ¿Así pues, dónde estamos?
- En el mismo sitio dónde estábamos antes de empezar
- ¿Y qué sitio era ese? ¿La nada?
- La indiferencia

Pors

Quan Mclan va escriure aquesta cançó, pensava en mi.

MIEDO
(Carlos Raya, Carlos Tarque)

Para empezar
diré que es el final
no es un final feliz
tan sólo es un final
pero parece ser que ya no hay vuelta atrás.

Sólo te di
diamantes de carbón
rompí tu mundo en dos
rompí tu corazón
y ahora tu mundo esta burlándose de mi.

Miedo
de volver a los infiernos
miedo a que me tengas miedo
a tenerte que olvidar.

Miedo
de quererte sin quererlo
de encontrarte de repente
de no verte nunca más.

Oigo tu voz
siempre antes de dormir
me acuesto junto a ti
y aunque no estás aquí
en esta oscuridad la claridad eres tu.

Miedo...

Ya se que es el final
no habrá segunda parte.

Y no se cómo hacer para borrarte.

Para empezar
diré que es el final.

Miedo...

y aquí en el infierno
oigo tu voz.

El caminante

...Y, cansado de andar sin saber por dónde, el caminante, colgó sus zapatillas y continuó su camino, sin saber por dónde; esta vez pero, obligando sus pies a sentir el calor del asfalto, la humedad de la tierra, la dureza de las rocas, el frescor del césped, la suavidad de la arena y la intensidad de la vida.

Originally uploaded by Nisshin.

The cult of Ipod

Mentre decideixo si menjar un plat de verdura o menjar-me el món,si trucar-te o oblidar-te, si entendre't o esperar que m'entenguis tu a mi, si plorar o riure, si buscar la clau o deixar que es perdi per sempre, si obrir la porta o quedar-me mirant pel forat del pany, si calces o tanga, si t’enyoro o t’ignoro, si cafè o tallat, si deixar que els peus toquin a terra o que les ales em portin al cel, si parar el despertador o seguir dormint, si arriscar o deixar-me vèncer, si pedra, paper o tisora, si tornar o no tornar, si callar o parlar, si escoltar al cor o al cap, si ratlles o quadres, si mirar-me al mirall o mirar-te els ulls…

Mentre, faig culte a l’ipod. Posar-me l’auricular esquerra; després el dret. Ara sí, per mi, ja pot petar el món.

Originally uploaded by Nisshin.

Mucha gente y muy pocas personas

En el mundo, mucha gente y muy pocas personas.

Originally uploaded by Nisshin.

El mundo, un bueno lugar para leer tranquilamente irónicas tiras de cómic mientras bebes una taza de te.

Roots

The rules were easy Nisshin:

“Never leave his roots grow wildly in you heart”

Originally uploaded by Nisshin.

And now what? Who will pull these out?

Das Verbrechen

-¿Qué es un crimen?

-"...la vergüenza de una vida deliberadamente desperdiciada, entre tantas vidas deliberadamente desperdiciadas."

Charles Bukowsky

Límits

He volgut portar això nostre més enllà del límit, d’aquell mateix límit que tu vas anar dibuixant per creure’t més feliç, per poder pensar que rivalitzant amb mi aconseguiries més fàcilment la pau interior que mai has trobat. Recorda però, que jugar a fer teatre en els carrer de la vida requereix certa experiència, i tu mai has deixat de ser una actriu mediocre. Així que, ves comprant el paracaigudes, perquè fa massa temps que estàs caient precipici avall i encara no t’has adonat que no hi ha ningú que t’esperi a sota,amb els braços oberts per frenar-te la caiguda. Quina llàstima! Saps?, jo seguiria esperant-te amb els braços oberts, sota el precipici, a l’aeroport o al portal de casa però més enllà del límit, el desengany m’ha malmès totes les forces i el temps ha debilitat cada part del meu cos. M’he cansat d’esperar-te; de buscar pedaços per cosir i curar els cops que he anat rebent de tu. M’he cansat, i ara ja només puc desitjar-te que et sigui lleu oblidar-me, perquè la mateixa que va anar per tu més enllà del límit, no torna mai a abraçar-te.

Evidències dites per un boig

Nisshin.

No diguis mai més que l'amor és complicat; només hi ha tres opcions:


1.No estimar i ser estimat
2.Estimar i no ser estimat
3.Estimar i ser estimat


A propòsit de l'obra Vang Gogh d'Ever Blanchet

How much do you love me?

Somebody once asked me. ‘How much do you love me?'
I said, ‘This much,'
And stretched out my arms as far as they would go.
'Is that all?' they said.
So I stretched further, expanding my chest and reaching as far as I could.
But still this wasn't enough for them.
Once again I stretched,
This time so far back that my knuckles met behind me.
At this point my skin began to split,
My ribs began to crack,
My chest tore open,
My heart burst out
And fell to the floor.
We both looked at it as it became cooler and cooler
And more still and more still
Until finally it was cold and dead.
Then a crowd of strangers appeared
And one by one they approached.
But because they didn't recognise my heart
They trampled over the it.
I have learnt from this
Never to show somebody how much I love them.

By Aiden Shaw

Nisshin.

El que Murphy no va dir

No sé si ho va dir Murphy, però sigui com sigui, el que està clar és que si les coses poden canviar a l’últim moment ho faran, i a més a més, ho faran de la pitjor de les maneres. Tota il•lusió passarà a ser l’inici d’una incomprensió depriment. No sé si ho va dir Murphy, però acabar un bon dissabte de la forma menys inesperada a causa d’un canvi incomprensible i imprevist, pot resultar tristament surrealista. No sé si ho va dir Murphy, però en el pitjor dels casos, un sempre es pot preparar una bona sopa (seria més curatiu una barreta de xocolata, però la sopa fa l'abstinència més sana) i intentar que el mal humor es dissolgui en els grumolls indissolubles de qualsevol sobre individual de sopainstant.