Si ara em vinguessis a buscar, em trobaries fent inventari de temps perduts, recomptant les nàfres i els cops que no puc dissimular i fent veure que tot està el seu lloc i que aquí no ha passat res. A la ciutat d’on vinc, -la teva- mai no és primavera, tot és hivern, i es glacen els carrers, es refreden les mirades i a les parets del record hi surten humitats inesborrables.
Se’m fa de nit mentre rebusco dins armaris i maletes els dies que vaig viure al teu costat. Ara, qualsevol pretext és vàlid per no endinssar-se entre els llençols d’un llit massa petit que em desconcerta: la porno d’altes hores de la nit, un bon llibre,una bona cançó, un bon bar o unes quantes calades de qualsevol cigar.
Si ara em vinguessis a buscar, em trobaries fent mercat, regatejant I finalment, regalant “mi corazón en venta que nadie viene a comprar”.
"Mi corazón en venta que nadie viene a compararlo..." A. Calamaro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada