Nedant en el dubte i el turment, se sent tan traïdora com la protagonista d'aquella vella cançó de Sabina. Ara, al pensar que allò va durar "Lo que duran dos peces de hielo en un güisqui on the rocks" l'únic que sap fer és plorar; plorar i plorar com un autòmat que se sent indefens davant els interrogants de la vida. No sap quan trigarà a aprendre a oblidar-se d'ella, potser tan sols "19 días y 500 noches" o potser menys del que triga una papallona en perdre la vida. Ara només pot sentir-se culpable quan escolta una vegada i una altra la irònica lletra d'aquella vella cançó de Sabina.
- Yo quería quererla querer y ella no (ella no?)
- Así que se fue, me dejó el corazón en los huesos...(no hay billetes sólo de ida)
- Y regresé a la maldición del cajón sin su ropa (Obre el Calaix de les paraules)
- Dijo hola y adiós,y, el portazo, sonó como un signo de interrogación (...?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada