27 d’abril 2009

I una foto en un bassal


No has deixat cap racó
de la ciutat per habitar,
ni cap record
verge d’enyor.
Si plou,
la pluja no et desdibuixa
ni se t’endú clavaguera avall,
sinó que excita i remou
la poca serenor que he aconseguit
i de tu en fa un fantasma admirable.
Després, la llei del temps
torna a establir la calma
i els carrers que ens separen,
es fan més llargs
i més intransitables,
i em prenc -per primer cop-
el luxe d'ignorar-te.
Lluny d’esculpir la roca
per trobar-te,
llenço les nostres fotos
pels bassals i entenc,
que no em cal més que temps
per oblidar-te.

Cap comentari: