10 de maig 2005

Només de tant en tant...

De tant en tant, i només de tant en tant, tinc la sensació d’haver-me perdut algun capítol concret de la meva vida; d’haver-me adormit derrotada en algun sofà de l’inconscient, com si fos talment una tarda de diumenge, i al despertar-me no aconseguís recordar el film que estava veient. De tant en tant, sento com si el vent s’hagués endut de matinada, les peces que m’ajudarien a comprendre la macabre construcció d’un puzzle que més que un joc de nens és un joc d’adults.
De tant en tant, una trucada que no comprenc. De tant en tant, el retorn d’antics vestigis del passat que s’alcen d’entre la pols com vells fantasmes. De tant en tant, la confusió d’una conversa amb difusa intenció. De tant en tant, m’estranyes, i m’estranyo, i m’estranya el món també. De tant en tant, i només de tant en tant, desperto de nou per primer cop en el moment més insòlit del film de la meva vida.