09 de desembre 2007

Atencio al consumidor

He buscat durant hores entre antics papers arxivats, entre les caixes de records, a la paperera i sota el llit el ticket de compra i la garantia d’aquest amor que sento. I m’he desesperat en l’intent de trobar res que em pogués servir per bescanviar-lo. “Ho sento senyoreta, sense la garantia no podem fer-li el canvi, ni podem tornar-li les il·lusions, i menys ara que estem de rebaixes. Ho diu en lletra petita al ticket, no ho ha llegit?”. No, no ho he llegit. No sé perquè sempre m’oblido de llegir la lletra petita, és com si fós un kamikaze de l’amor que no pensa mai en les conseqüències. Tinc la casa plena d’amors que no han funcionat i que no em funcionen (talles equivocades, color inadecuats, gustots estranys, espectatives exagerades…) i ja no els puc tornar. No hi ha una oficina d’atenció al consumidor en referència a l’amor? Es veu que no, i la veritat és que és una llàstima. Seria perfecte: “Miri vaig donar tot el meu amor per aquesta persona i no va funcionar i ara què en faig de tot el que sento? No m’ho podria canviar?”

Potser la solució és el “Teletienda”: …Y si no está satisfecho le devolvemos lo invertido…