22 de desembre 2006

Wasabi girl


Just quan em vas dir que ho deixàvem, vaig sentir la força d’un vapor que em pujava per les fosses nassals fins recorre’m tot el cos, cremant-me cada un dels 5 sentits com si m’hagués empassat una cullerada de wasabi. Una sensació que no va durar gaire, potser uns segons, el temps necessàri per deixar caure quatre llàgrimes, agafar el bolso i marxar. Llàstima que aquesta vegada el wasabi no anava acompanyat de sushi, de sashimis o d’una sopa de Miso.
Finalment, El sabor de la sandía ha resultat ser exactament el mateix que el del wasabi; un sabor intens, dolç i ardent. Potser senzillament tot ha estat un somni, una Ficció.

12 de desembre 2006

Coses que mai et vaig dir



" Que difícil... Pero me parece que aún es mas difícl quedarmelo para mi sola. Supongo que por eso lo hago. Tú siempre me preguntabas en que momento empecé a quererte. Empezé a quererte exactamente cuando llamaste para decir que me dejabas. De hecho fue en ese preciso momento cuando olvidé el amor que sentía antes. Me olvidé de la ternura y... y el sexo... de tu lengua. Me di cuenta de que lo que había sentido antes no era más que el simple reflejo de lo que es el amor. Descubrí que no te había querido nunca. De repente pensé en aquella tortura que practicaban en Francia. Sabes que hacían? Ataban las extremidades de una persona a cuatro caballos y los azuzaban en direcciones diferentes. Pues así es como me sentí. Así es como me siento. Ahora ya sé lo que es amar. Te amo con esa clase de amor que había rezado por sentir cuando era una adolescente y que ahora rezo por no volver a sentir. Nunca más. No lo sé. Sólo quiero que sepas como me siento. Y no, no te creas que lo que quiero es volver a intentarlo. No. Sólo... Sólo quiero que sepas como me siento. No quiero que tu sigas con tu vida sin saber como me siento. No lo soporto. Enfín. Creo que ya está."


("Cosas que nunca te dije" d'Isabel Coixet)

05 de desembre 2006

Contenció sentimental



- Aquests dies….

- Ens hem enamorat una mica, oi?

- Sí…

- És bo enamorar-se de tant en tant. Sinó, què ?

- (…)

- Vaig a fer-te un petó

- D’acord…


(Ficció de Cesc Gay)

02 de desembre 2006

Quan Nisshin és feliç

Nisshin pot sentir-se feliç fàcilment, sense gaires exigències; qualsevol petit detall podria mantenir-la alegre tot el dia o impulsar-la a somiar desperta durant hores. Podríem dir que Nisshin no espera grans coses de la vida potser, senzillament, no espera res. Les casualitats la tornen boja, li sembla que són autèntics misteris que amaguen veritats senzilles però implacables. Res no és casual, Nisshin ho sap, però tot i tenir la convicció que res passa per casualitat, no pot evitar sentir el vol de mil papallones a l’estomac quan algú o alguna cosa, aconsegueix sorprendre-la. Sí, a Nisshin li encanta que la vida la sorprengui. El neguit i la por que sent al enfrontar-se amb quelcom desconcertant fa que se senti més viva que mai. Li costa creure que tot està dictat i establert però, li sembla divertit pensar que potser la seva història fa temps que està escrita.