Just a perfect day...

Somia, o potser no, potser és precisament quan tanca els ulls que està desperta. No ho sap, però quan aconsegueix desenganxar-se dels llençols, s'aixeca, escriu una nota i llegeix els missatges de la paret per últim cop: "Ya estabas aquí antes de entrar... Y cuando salgas no sabrás que te quedas". Els carrers de la ciutat prenen un ritme especialment lent i ella camina pausada sense saber ben bé d'on ve i cap allà on va. Agafa el tren del migdia per tornar cap a casa i es passa tot el viatge mirant perdudament a través de la finestra del vagó. Se sent protagonista d'algun film i s'autonomina com l’actriu més feliç del món; encara que a les seves escenes els hi falta una banda sonora perquè no li funciona l'ipod, el dia d'avui li sembla senzillament increïble. Abans d'arribar a casa, un paleta li desitja un bon any després de llençar-li un "piropo" que ella tan sols sent però no escolta. Té l'habitació plena de globus, i algun regal d'un amic. Sota la dutxa, finalment extreu una conclusió de tot plegat: Yesterday was just a perfect day.