"No me mientas, no me digas la verdad" A. Calamaro
Molt bé, deixaré que em menteixis. Deixaré que fabulis conscientmet sobre una realitat fredament subjectiva que necessita de la invenció per sostenir-se. Deixaré que m'enganyis, sabent que ho estàs fent a voltes i no reconeixent-ho d’altres. Fes-ho, menteix-me. Diploma’t en l’art de la distorció i convènce’m que en tens els millors estudis. Explica’m la teva versió ficcticia de tot allò que ens envolta. Quan ho facis, quan em menteixis, escolaré amb atenció una a una les teves paraules; m’estaràs mentint i jo t’ho consentiré. Jugarem junts i ja no sabrem qui enganya i qui és l’enganyat. Els ulls que no hi veuen són fidels al seu cor, molt bé, però els meus ulls no estan cecs. Sabré que m’estaràs mentint. Fingiré creure’m allò que expliques i potser així, creixeràs en el triomf d’una metida de fonaments aparentment perfectes i llavors cometràs l’error.Posaràs el peu al parany i els dos sabrem que tot era mentida. Però tot i així, siusplau, menteix-me.
Digue’m que m’estimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada