Era un joc perillós (perillosament divertit, d'acord) i tu ho sabies; és més, et resultava morbosament il·lícit: Les mirades d'incomprensió, els rumors que poc a poc s'estenien i corrien passadissos amunt i avall, les trucades al 231, la cara de la telefonista quan sortíem despentinats de l'ascensor, les neures i els crits del poeta peregrí, les cares de sorpresa, el somriures delators...Era un joc perillós d'aquests que tant t'agraden. I tu ho sabies, i ho sabia tota la oficina.
Tard o d'hora havia de passar (és el risc que es corre quan es toquen cuixes de manera descontrolada i es perd de vista el context de la situació).
Ahir quan em vaig llevar ho vaig intuir: Avui sí toca.
Ja ho sabíem, era un joc perillós...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada