“Me sobran Motivos
pero me faltas tú sobre la cama
y ahora que las calles están llenas de bandidos
cuando necesito de tu madrugada
cuando ya te has ido
cuando me parte en dos de una tajada
no hubiera dudado en quedarme contigo
de haber sabido que no me esperabas
Peor que el olvido
fue frenar las ganas de verte otra vez...”
Just quan la distancia imposava l’empat en el nostre combat d’amants inoportuns, vaig adonar-me que per més que trobés la clau mestre de totes les teves portes, no era jo qui havia d’obrir-les. I de cop, mentre m’empassava les bombolletes del cava entre les onades de la teva banyera, vaig plantar la bandera verda en les meves platges. Ja no podia tenir por de les meduses, ni de les picades dels crancs, ni de les corrents submarines, ni tan sols podia tenir por d’estimar-te: estava clar que jo sempre seria una navegació massa petita, incapaç de navegar pels teus oceans. Marxaves al pacífic i jo vaig despedir-te amb la tranquilitat dels amants que sempre han apostat per una llibertat que no els durà mai a perdre.
I ara que ens separen tantes terres i tantes aigües, penso en els mars en els que mai ens hem banyat i en les terres que mai trepitjarem plegats i et sento més aprop que mai, perquè per fi he deixat d’esperar respostes asseguda a la platja…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada