Diuen que més val tard que mai, és per això que malgrat el retràs, espero que acceptis les meves felicitacions en teu 50è aniversari.
Haver llegit de petita tot el que Antoine de Saint-Exupéry explicava sobre tu, m'ha servit per créixer sense deixar mai de ser una nena, ja saps, madurar sense caure mai en el delicte de ser un adult. Amb tu vaig compartir el desig de contemplar les postes de sol i de tu vaig aprendre que tot el que jo buscava, s'amagava dins una caixa petita i estreta amb tres forats. Per sort, vaig comprendre que si algú estima una flor de la qual només n'existeix un exemplar en milions i milions d'estrelles, amb això en té prou per ser feliç, quan la mira.
Però, sobretot, vaig descobrir que allò que és essencial, és invisible als ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada