26 d’abril 2008
Falling slowly (in love)
Per uns instants, vas desitjar tant com jo aturar el temps i perdre’t entre les paraules d’una conversa que ens va rescatar i sorprendre als dos. Per uns instants van tornar les papallones a la panxa i als ulls se’ns va instal·lar una veritat implacable que ens transtornava. I llavors van aparèixer les preguntes i la por al mateix temps: la necessitat de saber si eres tu i la por de quedar-me atrapada a la seda perfecte de la teva teranyina.
Potser ja hem patit prou, ja hem lluitat prou, ja és hora que guanyem almenys la sinceritat d’una abraçada. Encara tenim temps. Agafa el vaixell foradat i marxem junts cap a casa…
Benvingut.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada