És difícil conèixer-se a un mateix
però, encara més costa acceptar-se.
De tant en tant, cal reendreçar l’armari
que ens guarda el propi ser.
Ja és hora de trobar els rancors i enganys
en el prestatge del perdó
i netejar la pols d’antigues nàfres.
Potser, el secret és impregnar d’humiliat
aquells racons opacs,
-que antigament eren modèstia-
i que l’orgull, com un corc
se’ls va menjant i els va tornant
amargs i aspres.
Potser tot és tan senzill
com fer diumenge d’un mateix
i reciclar el més caduc del caràcter.
Com descobrir en un mirall
les pròpies realitats inesborrables,
i evitar així, voler endreçar un calaix veí
sense haver ordenat primer la propia casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada