Si tornéssim a ser nens,
et convidaria a pujar
a la meva caseta de l’arbre,
t’explicaria contes d’heroines
sense capa,
i de prínceps que tenen por d’estimar.
Si tornéssim a ser nens,
et curaría amb mercromina
les ferides d’altres guerres.
Menjariem caramels
per oblidar les penes,
i invetariem amics invisibles
que ens ensenyarien
quins camins hem de triar.
Si tornéssim a ser nens,
tindriem por dels monstres verds
i de les brúixes dolentes
i potser, amagats sota un llençol,
ens abraçariem innocents,
i prometeriem
no fugir mai massa lluny
per estimar-nos cada dia
una mica més d’aprop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada