El calaix de les paraules
04 de setembre 2008
Poetry and prose and Martha
Ahir et deies Martha. Jo no tenia nom, o potser sí. Tu m'escoltaves en silenci, Martha. Jo sempre he sigut molt impulsiva, i potser encara ho sóc. Fora, al castell sentia el fred i la nit i la por de dir-te: Martha I'm trembling close to you...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada